La caixa d'en Narcís

Vam agafar la nostra fotografia preferida i la vam plastificar. Amb mida de foto de carnet vam fer-nos una foto amb la persona que ens va explicar la historia del nostre personatge. També la vam plastificar i la vam enganxar a dalt de la foto gran amb celo. En una caixa pintada de blanc vam posar les frases que ens van agradar més. Per exemple del meu besavi Narcís vaig posar “Va tenir 5 fills, la M. Àngels, En Josep, en Joan, en Marcial i en Miquel. La meva àvia és la tercera dels cinc germans” i després la podíem decorar com vulguessin. Aquesta la vaig decorar així:

També podíem fer alguns dibuixos, per així donar un to de color a la caixa. Jo, per exemple vaig posar el dibuix de l’estalada (la bandera de Catalunya) a la  frase: “El meu besavi Narcís va arribar al món una matinada freda de Febrer del 1893. La seva primera paraula va ser PAPA, i la segona va ser CATALUNYA”:

 

El forat de la caixa, hi enganxaríem la imatge de la persona que em parlat i de la qui ens ha donat tota la informació. Ho enganxem amb fils a la caixa on em escrit i em decorat amb totes les frases:

El meu arbre geneològic

Era el meu aniversari, ja en tenia 18! Vaig anar a celebrar la meva majoria d’edat a una discoteca amb la gent més important d’aquest primers anys de vida. L’Eva, la Meri, la Isa i la Carol van ser les acompanyants d’aquella nit. Al mig de la pista de ball la Meritxell, em va dir que havia vist un amic seu i que l’acompanyes a saludar-lo. Mentre ens dirigíem cap allà m’explicava anècdotes de quan eren petits. Quan vam arribar ens van presentar. Era un noi molt alt, morè de pell i castany de cabell. El vaig reconèixer de seguida. Era aquell actor tant famós, l’Àlex Monner. Tenia uns ulls marrons, que era el primer que et fixaves quan el veies. Va ser amor a primera vista. Vam estar tota la nit ballant junts, fins que va passar. El nostre primer petó. Des d’aquell moment vam estar sortint junts.

Quan feia 5 anys que érem parella, concretament el 18 de juny de 2022, em va demanar  matrimoni. Jo tenia 23 anys i ell en tenia 28. Jo pensava que era massa jove però finalment vaig acceptar. El 1 de setembre ens vam casar, a l’església de Bescanó. Vam convidar a 50 persones, ja que només volíem els familiars. També van venir els seus cinc amics de la sèrie en que va ser el protagonista, Mikel Iglesias, Igor Szpakowski, Joana Vilapuig, Nil Cardoner i Marc Balaguer.

El dia 18 de Setembre de 2023 vaig trencar aigües del meu primer fill. Era un nen. L’hi vam posar Àlex igual que el seu pare, ja que ens agradava molt aquest nom. Vaig donar a llum a la Clínica Josep Trueta de Girona, a un quart de sis de la tarda. Just quan l’Àlex tenia 3 anys, vaig donar a llum al meu segon fill, la Sheila. En aquest cas va ser el 31 de Juliol de 2026, al Clínic de Barcelona, ja que ens havíem mudat allà.

 

El comiat

Ja és l’hora! Pensava que aquest moment arribaria, però no tant aviat. I pensar que fa uns mesos us presentava el meu besavi, en Narcís, amb tot el seu gran arbre genealògic. Després, la relació que va tenir amb la seva parella, la Mercè, i tots els seus fills. La veritat és que era una gran home.

Gràcies per mirar tot el meu bloc, interessant-vos per tota la llarga vida del meu besavi. Però no només d’en Narcís, sinó que també dels seus fills i de la seva parella. De veritat, us agraeixo tot el que heu fet, els vostres comentaris que m’han ajudat que el bloc vagi bé. Darrera d’aquesta pàgina, no només hi he estat jo, també hi ha hagut el meu avi Xavier, el marit de l’única nena d’en Narcís, la seva filla i la meva mare, la nineta dels seus ulls.

El que m’ha agradat més d’aquest treball, és que he pogut conèixer més bé els meus familiars, he pogut contactar amb la meva família més llunyana i he pogut veure aquelles fotos que han estat tancades a dins d’un àlbum de fotos durant 30 anys.

Gràcies a tots per llegir aquesta gran biografia, i us haig de dir que si descobreixo alguna cosa més ja penjaré tota la informació.

Els amics

El meu besavi tenia molts amics, ja que a Girona capital tenia pocs habitants, i en Siset (besavi Narcís) era conegut per molta gent. Els seu millors amics eren en Jesús (conegut com l’Alcalde), en Gelada i en Soler, entre d’altres. Els diumenges a la tarda, anaven tots a berenar, jugaven a les cartes i els agradava molt cantar havaneres. La cançó que els agradava més cantar era “Cuatro palomitas blancas sobre el tejado”.

Alguns caps de setmana, anaven a fer una cargolada. Com a mínim cuinaven uns 1.500 cargols en una planxa. La feien en mig de la Plaça del Carrilet, a Tossa. El cuiner era el meu besavi.  Només anaven els homes, ja que les dones i les criatures es quedaven a casa.

Anècdotes

Quan el besavi Narcís tenia 40 anys, es va comprar un autobús de 25 places. Els dissabtes feia el transport de pageses cap al mercat de Girona. Començava la ruta a Sant Aniol de Finestres i anava baixant per Granollers de Rocacorba, Sant Martí, Llorà, Sant Gregori i Girona. Una vegada acabat el mercat, tornava les pageses al seu poble.

Un dia, al tornar de portar a la gent, va entrar a fer el cafè a un bar que hi havia a la carretera. Quan es va adonar, la competència (els tartaners) li van cremar l’autobús, ja que per comoditat la gent agafava l’autobús i els tartaners perdien la feina.

  

Quan el meu besavi era jove treballava a França (Perpinyà) de tartaner. Un dia quan estava prenen el cafè en un bar anomenat “El Castellet” (actualment encara existeix) hi havia un grup de joves francesos que estaven criticant el rei Alfons XIII i insultant els espanyols. En Narcís els va contestar i es va formar una baralla a cops de puny, i el meu besavi va estomacar ben fort aquells dos d’aquells francesos. Els gendarmes ( policia francesa) el van agafar i el van acompanyar a la frontera i una vegada a allà, de males maneres el van enviar a Espanya.

Els seus fills

En Narcís i la Mercè van tenir 5 fills, la meva àvia, la M. Àngels, en Josep, en Joan, en Marcial i en Miquel, que va morir quan era ben petit.

La M. Àngels va néixer el 25 de setembre de 1933. Té els estudis de primària, perquè quan tenia 9 anys, va tenir un accident. Estava asseguda a la vorera del carrer i un camió de l’exèrcit la va atropellar, va quedar enganxada al camió i la va arrossegar més de 100 metres, fins que uns vianants, es van posar a davant del camió per aturar-lo. La meva àvia va ingressar a la Clínica Muñoz de Girona. Degut això, va estar un any ingressada i va haver d’acabar la primària més tard. Es va casar el 11 de maig al 1961 amb el meu avi, en Xavier, i el 1964 van tenir la seva única filla, la Mercè.

En Josep va néixer el gener del 1931. També té els estudis de primària, ja que anava a classes particulars. Va començar a fer la secundària però no la va poder acabar. Es va casar amb un noia de Barcelona que es diu Joaquima Gener i van anar a viure a Poble Nou de Barcelona. Van tenir dues filles, la gran es diu Mercè i la petita es diu Cristina.

En Joan va néixer l’agost 1929. Els estudis de primària no els va acabar. Va treballar de maquinista a la Renfe. Ell i tres companys seus van passar de contrabanda cap a França, en temps de la dictadura, els van detenir i els van enviar al govern francès. En aquells moments França estava en guerra amb Indo-Xina, actualment Vietnam, i els hi van enviar. Quan va arribar a Espanya, va conèixer una noia, amb la qual van estar festejant. Es va casar amb la Catalina. Més tard es van separar, deixant els seus tres fills, en Joan, la Rosa Mari i Ana Mari, amb la exdona. Es va tornar a enamorar i es va ajuntar amb una altra dona, la Victòria.

En Marcial va néixer el març de l’any 1936. D’estudis només té la primària, ja que no la va poder acabar. Va festejar amb una dona durant 8 anys i ell la va deixar. Es va ajuntar amb una dona que treballava al carrer, oferint serveis als homes. No van tenir cap fill. Es van separar i en Marcial es va casar amb una altra dona.

 

EL CASAMENT

La meva besàvia, Mercè Masó Prats, es va casar amb un noi del poble de Salt que es deia Joan. Quan es van casar ella tenia 18 anys i ell en tenia 20. Van tenir una nena que va morir. El seu marit, en Joan, va haver de marxar a fer el servei militar i el van destinar a l’Àfrica. En aquells moments, Espanya estava en guerra contra els marroquins, i en Joan va morir en una de les batalles. Per la qual cosa la Mercè va començar a cobrar una pensió vitalícia mentre no es tornes a casar.

El meu besavi Narcís i la Mercè, per tal de no deixar de cobrar la pensió vitalícia, no es van casar mai. Varen tenir 5 fills, l’Àngela, la meva àvia, en Marcial, en Josep, en Joan i en Miquel, que va morir als 11 anys.