La meva
besàvia, Mercè Masó Prats, es va casar amb un noi del poble de Salt que es deia
Joan. Quan es van casar ella tenia 18 anys i ell en tenia 20. Van tenir una
nena que va morir. El seu marit, en Joan, va haver de marxar a fer el servei
militar i el van destinar a l’Àfrica. En aquells moments, Espanya
estava en guerra contra els marroquins, i en Joan va morir en una de
les batalles. Per la qual cosa la Mercè va començar a cobrar una pensió vitalícia mentre
no es tornes a casar.
El meu
besavi Narcís i la Mercè, per tal de no deixar de cobrar la pensió vitalícia,
no es van casar mai. Varen tenir 5 fills, l’Àngela, la meva àvia, en Marcial,
en Josep, en Joan i en Miquel, que va morir als 11 anys.
